TAILÀNDIA, UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL FRÀGIL

En els últims 10 anys Tailàndia ha viscut una situació política molt inestable on s'han produït varis cops d'Estat, l'últim l'any 2014.

 Probablement tots coneixem alguna cosa de Tailàndia i més sobretot si ets un amant dels viatges. En aquest cas sabràs que en els últims mesos, visitar aquestes contrades ha estat qüestionat i  fins i tot s’ha arribat a recomanar que no s’hi vagi. De fet, institucions internacionals oficials entre les quals trobem el Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol així ho han declarat.

Aquestes advertències estan relacionades amb la situació política del país que des del 2014 es molt inestable arran d’un cop d’estat, per tant a priori, parlem d’una situació perillosa que justifica les advertències de no viatjar en aquest país situat al sud est asiàtic.

Arribats en aquest punt i des d’una visió politològica només podem preguntar-nos dos coses; Què està passant realment a Tailàndia i per què està passant?

Internacionalment, Tailàndia està reconeguda com una Monarquia Constitucional, però fins a quin punt podem considerar que funciona com un sistema democràtic? Per tal d’esbrinar-ho se’ns ha proposat una investigació  per determinar, des d’una base analítica, quin sistema polític existeix a Tailàndia des del 1990 fins al 2013/14. Per fer-ho utilitzarem 3 criteris diferents que tenen en compte diferents components i per tant ens mostraran diferències. Aquests tres criteris de classificació de règims polítics són:  Freedom House, Polity IV i D-D Dataset.

Els resultats de la investigació mitjançant aquests tres criteris els hem representat en la següent gràfica

A grans trets, els 3 criteris ens donen visions no del tot diferent. Potser, podem observar més similituds entre Freedom House i Polity IV que no pas amb D-D Database. El motiu podríem creure que és per els components del tercer criteri que poden considerar-se més clars i concrets.

Les principals diferències les trobem a la dècada dels 90 sobretot a principis, 1990 i 1991.

Fins a principis dels anys 90, Tailàndia estava patint una situació política molt inestable, on es produeixen molts canvis de govern a causa de diferents cops d’estat. Parlem d’un període en el que els diferents intents de formar un govern deixen enrere els governs militars .  Tant Freedom House com D-D Dataset coincideixen en aproximar-lo en una democràcia, però degut als constants canvis de govern ja esmentats, Polity IV apropa el sistema tailandès del moment, en una anocràcia marcat per la inoperància d’aquests governs.

L’any 1991 es produeix un nou cop d’estat que va comportar l’abolició de la Constitució. El govern resultant d’aquest cop d’estat va ser enderrocat al 1995 a causa d’un escàndol en el programa de la reforma agrària. Aquesta situació explica que D-D consideri el sistema com una dictadura i Freedom House l’entengui com un sistema amb una llibertat relativa ja que els colpistes van modificar la Constitució i per seguir en el poder i van vulnerar drets. Per la seva banda, el model de Polity IV segueix la seva visió d’anocràcia. Fins l’any 1997 o per dir-ho d’una altra manera, el temps que el govern sorgit d’aquest cop d’estat es va mantenir al poder, Freedom House va seguir considerant-lo com un règim amb una llibertat relativa degut a les vulneracions de molts drets de la ciutadania.

A partir del 1998 fins el 2005, observem un període en el qual els tres criteris coincideixen. Aquest període es caracteritza per l’estabilitat del règim del país basat en una monarquia constitucional en la que el monarca només ostentava la figura de Cap d’Estat, el poder legislatiu estava a mans de l’Assemblea Nacional.

L’any 2006 és l’inici de la nova situació política, altre cop caracteritzada per la seva inestabilitat. Després que al 2005 Thaksin fes història convertint-se en el primer president del país capaç de guanyar 2 eleccions consecutives. Thaksin però va haver de convocar noves eleccions ja que va ser acusat d’haver dur a terme pràctiques corruptes en negocis privats. Gaire bé un any després d’aquestes eleccions, al setembre del 2006 es produeix un cop d’estat declarant així la Llei Marcial mentre Thaksin Shinawatra havia deixat el país per un compromís oficial. Aquesta situació va comportar el nomenament d’un general com a Primer Ministre, que va convocar unes noves eleccions i va redactar una nova Constitució.

L’any 2007 aquesta Constitució va ser aprovada per referèndum tornant així a un règim democràtic després d’un any de règim militar, el partit vencedor d’aquelles eleccions va ser el favorable de Thaksin que al 2008 es va haver de tornar a enfrontar a noves revoltes provocades de nou per casos de corrupció dels líders dels partits i per la nova Constitució que havien fet. Aquestes eleccions es van impugnar per frau per part del partit de Thaksin.

L’any 2009 els favorables a Thaksin tornen a revoltar-se i comença un període d’intents de negociació entre la oposició (favorables a Thaksin) i govern. Aquesta situació va donar lloc a importants aldarulls arreu del país caracteritzats per la duresa de les forces de seguretat que van ocasionar molts morts.

En les eleccions del 2011 els favorables a Thaksin encapçalats per la seva germana van tornar a guanyar les eleccions. Aquest nou govern però es trobaria amb problemes similars als anteriors d’aquest partit: Nous casos de corrupció i i revoltes populars en aquest cas provocaran un nou cop d’estat al 2014.

Les diferències entre els diferents criteris d’anàlisi en aquest període tant inestable són: el D-D considera una dictadura el règim que neix del cop d’estat el 2006 a diferència de Polity IV que el considera com a anocràcia i de Freedom House que el defineix com un sistema amb llibertat relativa. A partir de 2008 D-D defineix el règim com una democràcia sobretot per l’alt  numero d’eleccions, per la relació entre oposició i govern..  A diferència dels altres 2 criteris els quals en el cas de Freedom House manté durant tot el període fins el 2013 la seva idea de llibertats relativa i Polity IV manté fins el 2010 la relació amb anocràcia i el 2011 el reconeix com a democràcia.

*********************************************************************************

Els components amb els quals es fixa cada criteri són:

FREEDOM HOUSE:

Avalua les llibertats polítiques i civils de cada país. Algun dels components que observa són la lliure elecció de l'executiu i el legislatiu, el grau d'obertura i competivitat de les eleccions, la protecció de la minoria, l'autonomia del govern, l'independència del poder judicial, entre molts altres.

La classificació d'aquest consisteix en una escala de l'1 al 7 un país entre  l'1 al 2,5 es consideralliure, entre 3 i 5 parcialment lliures i entre 5,5 i 7 no lliures.

POLITY IV:

Aquest sistema es fixa en sistemes com la competivitta, l'obertura del sistema polític, la participació en les eleccions, les caracteristíques d'aquesta participació i els controls sobre el poder executiu. 

Per tal d'establir el tipus de sistema polític, aquest criteri estableix una escala del -10 al 10. Els països situats entre el -10 i el -6 els condiera autocràcia, de -6 a 6 anocràcia i els que es situen entre el 6 i el 10 democràcia.

DEMOCRACY-DICTATORSHIP (DD) INDEX

Segons aquest criteri, es considera que un règim és autoritari quan es produeix una de les següents condicions:

- el cap d'estat no ha estat escollit.

- El legislatiu no ha estat escollit.

- No hi ha més d'un partit.

Si no s'apliquen les 3 condicions, observa una quarta condició que és:

- El partit que està al poder no ha perdut mai les eleccions, després d'alments 2 períodes electorals, o sota les mateixes regles electorals amb les quals va arribar al poder.

                                                                                                                                           Joan Parcerisa