Evolució del sistema polític guatemalenc (1980-2013)

Guatemala és un Estat centre-americà que limita al Nord amb l’Estat de Mèxic, al Nord-Est amb l’Estat de Belize, al Sud-Est amb Hondures i al Sud amb El Salvador. Durant el segle XX, al igual que la resta d’Estats centre-americans, Guatemala a patit intensos processos polítics de diferent caire. En el següent bloc proposo un anàlisi de la implantació de la democràcia a Guatemala entre els anys 1980 i 2013. Per tal de realitzar aquest anàlisi utilitzaré diferents mètodes  que es consideren rigoroses per definir si un estat és democràtic o no ho és. Aquests mètodes, però, no son neutres. Cadascun dels mètodes emprats, pren diferents variables per determinar un mateix resultat, i per tant hi trobem un fort biaix ideològic que podrem observar en el cas guatemalenc.   

A nivell general tots els indicadors coincideixen en que des de 1996 a Guatemala gaudeix d’un estatus democràtic (si ens fixem en els indicadors de Polity IV i Democracy-Dictatorship [D-D]) o parcialment lliure (si agafem l’indicador Freedom House com a referència). Malgrat que els tres indicadors no coincideixen de forma plena en atorga a Guatemala un estatus plenament democràtic, és cert que és l’etapa en que tots els indicadors ofereixen un rang major al sistema polític guatemalenc.  Una altre punt en comú que trobem és que tots els indicadors indiquen que entre 1980 i 2013 Guatemala ha patit una dictadura de més d’un any. En aquest sentit, però comencem a observar discrepàncies entre els indicadors. Si be Freedom House ubica el període de màxima restricció de llibertat entre els anys 1980 i 1982. En aquest període els altres dos indicadors ofereixen 

interpretacions diferents de la situació política guatemalenca.  Polity IV, assenyala Guatemala com una anocràcia (és a dir un règim que esta a mig camí entre la democràcia i la dictadura) i D-D com una democràcia. Polity IV no observa durant aquest període cap element democràtic en el règim guatemalenc, però alhora de puntuar els elements autocràtics, els situa en una escala moderada. D-D qualifica aquesta etapa de democràtica ja que durant aquesta etapa el legislatiu i l’executiu varen ser escollits en eleccions directes i en aquestes hi van concorre més d’una candidatura (elements claus per a D-D alhora de definir una democràcia).

 El fenomen pel qual els indicadors atribueixen a període de temps iguals règims antagònics es repeteix entre 1982 i 1984. En aquest període, tant Politiy IV com D-D coincideixen en descriure el règim guatemalenc com autocràtic, tot i que l’any 1985 D-D segueix atorgant a Guatemala un estatus dictatorial. Doncs be, per aquest mateix període Freedom House descriu Guatemala com un règim parcialment lliure (adjectiu que seguirà utilitzant fins 2013). Com es pot donar tal incongruència? Si prenem l’indicador Polity IV observem que la valoració als elements autocràtics han augmentat respecte 1981 i que la valoració dels elements democràtics s’ha mantingut inexistent. Si agafem l’indicador D-D podrem corroborar que entre 1982 i ,en el cas D-D, 1985 a Guatemala no s’hi van celebrar eleccions de cap tipus. Per tant, seguint la lògica d’aquest indicador, Guatemala era una dictadura. En canvi si utilitzem el mètode que Freedom House proposa observarem un salt qualitatiu des de 1982. Segons Freedom House a partir de 1983 hi ha un millora pel que fa les llibertats polítiques i els drets civils que fan impossible de qualificar Guatemala com un règim restrictiu de llibertat.  

Pel que fa la transformació del règim guatemalenc en les diferents categories que els indicadors senyalen, és important destacar que tant Freedom House com D-D no observen cap canvi categòric des de el fi dels règims dictatorials (o privatius de llibertat). Només Polity IV observa una última transformació del sistema politicosocial guatemalenc abans d’assolir la democràcia. Segons Polity IV, entre 1985 i 1995, a Guatemala s’instal·la un règim anocràtic. L’any 1985 s’inicia una transició cap a la democràcia que donarà com a resultats la instauració d’alguns elements propis d’aquest tipus de règim. La consolidació d’aquest element democràtics així com la consecució d’altres elements indispensables no serà del tot significativa fins l’any 1996. A partir d’aquest any i fins l’any 2013 Guatemala serà considerada, segons el mètode Polity IV, una democràcia.

Així doncs observem com Guatemala en tres dècades a patit una situacions de transformació política molt intensa, independentment de l’indicador utilitzat podem veure com de manera ascendent les institucions guatemalenques han anat assolint elements democratitzadors.

Per últim he de reconèixer que les dades oficials de l’indicador D-D a partir de 2009 no existeixen. Per acabar determinant l’estatus democràtic del règim en el període 2009-2013 m’he fixat en els elements descrits anteriorment que D-D utilitza per descriure un règim com democràtic. Tal i com es mostra en el gràfic, totes les condicions s’han complert. Entre 2011 i 2012 es van celebrar eleccions legislatives i presidencials a Guatemala. El partit Unitat  Nacional de l’Esperança que des de 2007 ostentava la presidència i la majoria en la cambra legislativa , no repeteix resultats. En els comicis 2011-2012 es el Partit Patriota qui obté la presidència i la majoria d’escons en la cambra legislativa. Per últim destacar que en aquests comicis obtenen representació parlamentària fins a 11 partits. Per tant, observant aquest fets, podem concloure, segons el mètode D-D, que durant el període 2009-2013 Guatemala era una democràcia    

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1980						Lliure
1981
1982						No Lliure
1983
1984						Parcialment lliure
1985
1986
1987
1988					Polity IV
1989						Democràcia
1990
1991						Dictadura
1992
1993						Anocracia
1994
1995
1996
1997					D-D
1998						Democràcia
1999
2000						Dictadura
2001
2002						Type II
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013