Guatemala és un
Estat centre-americà que limita al Nord amb l’Estat de Mèxic, al Nord-Est amb
l’Estat de Belize, al Sud-Est amb Hondures i al Sud amb El Salvador. Durant el
segle XX, al igual que la resta d’Estats centre-americans, Guatemala a patit
intensos processos polítics de diferent caire. En el següent bloc proposo un
anàlisi de la implantació de la democràcia a Guatemala entre els anys 1980 i
2013. Per tal de realitzar aquest anàlisi utilitzaré diferents mètodes que es consideren rigoroses per definir si un
estat és democràtic o no ho és. Aquests mètodes, però, no son neutres. Cadascun
dels mètodes emprats, pren diferents variables per determinar un mateix
resultat, i per tant hi trobem un fort biaix ideològic que podrem observar en
el cas guatemalenc.
A nivell general
tots els indicadors coincideixen en que des de 1996 a Guatemala gaudeix d’un
estatus democràtic (si ens fixem en els indicadors de Polity IV i Democracy-Dictatorship
[D-D]) o parcialment lliure (si agafem l’indicador Freedom House com a referència). Malgrat que els tres indicadors no
coincideixen de forma plena en atorga a Guatemala un estatus plenament
democràtic, és cert que és l’etapa en que tots els indicadors ofereixen un rang
major al sistema polític guatemalenc. Una
altre punt en comú que trobem és que tots els indicadors indiquen que entre
1980 i 2013 Guatemala ha patit una dictadura de més d’un any. En aquest sentit,
però comencem a observar discrepàncies entre els indicadors. Si be Freedom House ubica el període de màxima
restricció de llibertat entre els anys 1980 i 1982. En aquest període els
altres dos indicadors ofereixen
interpretacions diferents de la situació
política guatemalenca. Polity IV, assenyala Guatemala com una
anocràcia (és a dir un règim que esta a mig camí entre la democràcia i la
dictadura) i D-D com una democràcia. Polity
IV no observa durant aquest període cap element democràtic en el règim
guatemalenc, però alhora de puntuar els elements autocràtics, els situa en una
escala moderada. D-D qualifica aquesta etapa de democràtica ja que durant
aquesta etapa el legislatiu i l’executiu varen ser escollits en eleccions
directes i en aquestes hi van concorre més d’una candidatura (elements claus
per a D-D alhora de definir una democràcia).
El fenomen pel qual els indicadors atribueixen
a període de temps iguals règims antagònics es repeteix entre 1982 i 1984. En
aquest període, tant Politiy IV com
D-D coincideixen en descriure el règim guatemalenc com autocràtic, tot i que l’any
1985 D-D segueix atorgant a Guatemala un estatus dictatorial. Doncs be, per
aquest mateix període Freedom House descriu
Guatemala com un règim parcialment lliure (adjectiu que seguirà utilitzant fins
2013). Com es pot donar tal incongruència? Si prenem l’indicador Polity IV observem que la valoració als
elements autocràtics han augmentat respecte 1981 i que la valoració dels
elements democràtics s’ha mantingut inexistent. Si agafem l’indicador D-D podrem
corroborar que entre 1982 i ,en el cas D-D, 1985 a Guatemala no s’hi van
celebrar eleccions de cap tipus. Per tant, seguint la lògica d’aquest
indicador, Guatemala era una dictadura. En canvi si utilitzem el mètode que Freedom House proposa observarem un salt
qualitatiu des de 1982. Segons Freedom
House a partir de 1983 hi ha un millora pel que fa les llibertats
polítiques i els drets civils que fan impossible de qualificar Guatemala com un
règim restrictiu de llibertat.
Pel que fa la
transformació del règim guatemalenc en les diferents categories que els
indicadors senyalen, és important destacar que tant Freedom House com D-D no observen cap canvi categòric des de el fi
dels règims dictatorials (o privatius de llibertat). Només Polity IV observa una última transformació del sistema
politicosocial guatemalenc abans d’assolir la democràcia. Segons Polity IV, entre 1985 i 1995, a
Guatemala s’instal·la un règim anocràtic. L’any 1985 s’inicia una transició cap
a la democràcia que donarà com a resultats la instauració d’alguns elements propis
d’aquest tipus de règim. La consolidació d’aquest element democràtics així com
la consecució d’altres elements indispensables no serà del tot significativa
fins l’any 1996. A partir d’aquest any i fins l’any 2013 Guatemala serà
considerada, segons el mètode Polity IV,
una democràcia.
Així doncs
observem com Guatemala en tres dècades a patit una situacions de transformació
política molt intensa, independentment de l’indicador utilitzat podem veure com
de manera ascendent les institucions guatemalenques han anat assolint elements democratitzadors.
Per últim he de
reconèixer que les dades oficials de l’indicador D-D a partir de 2009 no
existeixen. Per acabar determinant l’estatus democràtic del règim en el període
2009-2013 m’he fixat en els elements descrits anteriorment que D-D utilitza per
descriure un règim com democràtic. Tal i com es mostra en el gràfic, totes les
condicions s’han complert. Entre 2011 i 2012 es van celebrar eleccions
legislatives i presidencials a Guatemala. El partit Unitat Nacional de l’Esperança que des de 2007
ostentava la presidència i la majoria en la cambra legislativa , no repeteix
resultats. En els comicis 2011-2012 es el Partit Patriota qui obté la
presidència i la majoria d’escons en la cambra legislativa. Per últim destacar
que en aquests comicis obtenen representació parlamentària fins a 11 partits.
Per tant, observant aquest fets, podem concloure, segons el mètode D-D, que
durant el període 2009-2013 Guatemala era una democràcia
Freedom
House
|
Polity
IV
|
D-D
Dataset
|
Freedom House
|
||||
1980
|
Lliure
|
||||||
1981
|
|||||||
1982
|
No
Lliure
|
||||||
1983
|
|||||||
1984
|
Parcialment
lliure
|
||||||
1985
|
|||||||
1986
|
|||||||
1987
|
|||||||
1988
|
Polity IV
|
||||||
1989
|
Democràcia
|
||||||
1990
|
|||||||
1991
|
Dictadura
|
||||||
1992
|
|||||||
1993
|
Anocracia
|
||||||
1994
|
|||||||
1995
|
|||||||
1996
|
|||||||
1997
|
D-D
|
||||||
1998
|
Democràcia
|
||||||
1999
|
|||||||
2000
|
Dictadura
|
||||||
2001
|
|||||||
2002
|
Type
II
|
||||||
2003
|
|||||||
2004
|
|||||||
2005
|
|||||||
2006
|
|||||||
2007
|
|||||||
2008
|
|||||||
2009
|
|||||||
2010
|
|||||||
2011
|
|||||||
2012
|
|||||||
2013
|
|||||||
Molt bé, Joan. Bon exercici. Ha mancat concretar una mica més algunes qüestions com per exemple què passa entre 1982 i 1985 perquè DD el classifiquin com a dictadura; es diu que és perquè no hi ha elecciones, però per què no hi ha eleccions? Hi va haver algun cop d'estat? Per què es va interrompre de cop la celebració d'eleccions?
ResponElimina