Marroc és una
monarquia constitucional, però hi ha opinions contràries a l’hora de definir-lo
com a estat democràtic de dret.
Marroc és un
Estat amb diversitat ètnica, destacant els àrabs i els berebers.
Per ser la porta
entre Àfrica i Europa va ser objecte de rivalitats europees durant el s. XIX i
s. XX. El 1912 fruït de la repartició entre França i Espanya es dividirà en dos
protectorats, el francès i l’espanyol, i no es fins el 1956, que França i
Espanya reconeixen la seva independència. Tot i que el territori del Sàhara
occidental és a mans d’Espanya fins el 1975, que cedirà la governança al Marroc
i Mauritània, però encara ara no hi ha consens internacional a l’hora de definir
les fronteres del Marroc, inclouen la Sàhara occidental? No s’ha arribat a cap
acord.
Quan Marroc obté
la seva independència, regnava Muhammed
V, succeït per Hassan II al 1961, iniciant un període de petits canvis amb
la Constitució de 1996. Suposa drets com el de la lliure circulació, el de reunió, el d’associació... El 1999, mor
Hassan, conegut per les polítiques repressives, deixant el regne a Muhammed VI, rei
actual, que no inicia les reformes promeses al 1999. Són destacables les reformes
econòmiques, i el codi de família del 2004 que permet el divorci, i amplia els
drets de les dones.
No trobem una Constitució que suposi un canvi en la forma de governar
fins el 2011, fruït de la pressió que exerceix la primavera àrab i el moviment
20 de febrer. La nova Constitució, que rep acceptació entre part de la
població, “amplia les competències del govern i del parlament, situa al poder
executiu sota la responsabilitat del govern; el primer ministre, nomenat per el
rei, ha de procedir del partit més votat en les eleccions; el rei perd la qualificació́
de “sagrat” , i el amazigh figura com la llengua oficial”. (Abdallah Tourabi, 2011).
La figura del rei manté competències executives, té poders discrecionals en la
religió i les forces militars. Destacar
que si bé aquesta Constitució dona molt de pes a la figura del primer ministre,
les seves decisions han de ser ratificades pel Consell de Ministres, que queda
sota la influència reial. Així doncs no s’arriba a una democràcia com les dels
estats europeus que coneixem.
Cal tenir en
compte a l’hora de fer-nos una imatge complerta del panorama polític marroquí
que el cens
electoral és molt reduït en les eleccions
del 2012, comicis que legitimaran al Partit de la
Justícia i el Desenvolupament, per fer-se un lloc en el govern, després de
constància i esforç.
En el següent
gràfic ens queda clar que Marroc no es considera Democràcia segons els criteris
de 3 índexs reconeguts, i molt utilitzats, el Freedom House, Polity IV i el
Democracy i Dictatorship.
- Freedom House considera Marroc un Estat parcialment lliure des de 1990 a l’actualitat.Tot i que varien els valors durant aquestes 2 dècades, no hi ha canvis destacables.
- Pel que fa a l’índex Polity IV, observem un canvi el 1998, que passa de ser considerat dictadura, a una democràcia híbrida. S’explica amb la Constitució del 1996, que suposa un canvi significatiu tot i que no suficient per arribar a un model democràtic. Altres de no observables són al 2011, que el valor de l’ìndex passa de -6 a -4.
- L’índex Democracy dictatorship ha considerat sempre que Marroc és un estat dictatorial, al no complir el requisit sine qua non, que obliga al poder executiu a estar a mans de persones electes directe o indirectament per la ciutadania. Al 2011 és quan ens plantejaríem si Marroc aconsegueix l’estatus de democràcia, però tot i que el 2011 el poder legislatiu l’obtindria el govern elegit segons unes eleccions competents, i el poder que manté el rei disminueix cedint gran part del poder executiu al govern, la figura del monarca encara exerciria competències executives. Per tant, des del moment que el rei, una figura no electe, manté potestats executives; no es compleix la condició anteriorment esmentada. Tampoc podem observar encara si hi ha alternança de poder sobre les noves regles constitucionals, i es podria complir o no aquest requisit. Ho veurem en les properes eleccions, l’octubre d’aquest 2016, data en què finalitza el mandat legislatiu de cinc anys.
|
MARROC
|
|||
|
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
|
|
1990
|
|
|
|
|
1991
|
|
|
|
|
1992
|
|
|
|
|
1993
|
|
|
|
|
1994
|
|
|
|
|
1995
|
|
|
|
|
1996
|
|
|
|
|
1997
|
|
|
|
|
1998
|
|
|
|
|
1999
|
|
|
|
|
2000
|
|
|
|
|
2001
|
|
|
|
|
2002
|
|
|
|
|
2003
|
|
|
|
|
2004
|
|
|
|
|
2005
|
|
|
|
|
2006
|
|
|
|
|
2007
|
|
|
|
|
2008
|
|
|
|
|
2009
|
|
|
|
|
2010
|
|
|
|
|
2011
|
|
|
|
|
2012
|
|
|
|
|
2013
|
|
|
|
|
2014
|
|
|
|
|
2015
|
|
|
|
|
Freedom House
|
|
|
|
|
Free
|
|
|
|
|
|
|
|
Not free
|
|
|
|
|
|
|
|
Partially Free
|
|
|
Polity IV
|
|
|
|
|
Democracia
|
|
|
|
|
|
|
|
Dictadura
|
|
|
|
|
|
|
|
Anocracia
|
|
|
D-D Dataset
|
|
|
|
|
Democracia
|
|
|
|
|
|
|
|
Dictadura
|
|
|
|
|
|
|
|
Type II
|
|
Cal posar sobre
la taula si aquests índexs que segueixen una visió occidentalista prenent el
model teòrics europeus o nord americans, són vàlides a tots els estats del món.
S’aplicaria en estats
islamistes? Solem oblidar que cada societat té unes característiques
diferents, tot i que molts conceptes són universals, cal que els adeqüem a cada
cas.
Entres en matèria massa tard. No calia una introducció tan extensa sobre el pais, que no està justificada. A la segona part no s'aprofunditza prou sobre els indexes, no s'explica per què FH el classifica com PF o per què canvia la puntuació a Polity IV, es diu que es causa de la nova Constitució però no es diu per què. La part d'explicació més convincent és la que fa referència a l'index DD.
ResponElimina