MARROC: DEMOCRÀCIA O DICTADURA?

Marroc és una monarquia constitucional, però hi ha opinions contràries a l’hora de definir-lo com a estat democràtic de dret.

Marroc és un Estat amb diversitat ètnica, destacant els àrabs i els berebers.  

Per ser la porta entre Àfrica i Europa va ser objecte de rivalitats europees durant el s. XIX i s. XX. El 1912 fruït de la repartició entre França i Espanya es dividirà en dos protectorats, el francès i l’espanyol, i no es fins el 1956, que França i Espanya reconeixen la seva independència. Tot i que el territori del Sàhara occidental és a mans d’Espanya fins el 1975, que cedirà la governança al Marroc i Mauritània, però encara ara no hi ha consens internacional a l’hora de definir les fronteres del Marroc, inclouen la Sàhara occidental? No s’ha arribat a cap acord.  

Quan Marroc obté la seva independència, regnava Muhammed V, succeït per Hassan II al 1961, iniciant un període de petits canvis amb la Constitució  de 1996. Suposa drets com el de la lliure circulació, el de reunió, el d’associació... El 1999, mor Hassan, conegut per les polítiques repressives, deixant el regne a Muhammed VI, rei actual, que no inicia les reformes promeses al 1999. Són destacables les reformes econòmiques, i el codi de família del 2004 que permet el divorci, i amplia els drets de les dones.  

No trobem una Constitució que suposi un canvi en la forma de governar fins el 2011, fruït de la pressió que exerceix la primavera àrab i el moviment 20 de febrer. La nova Constitució, que rep acceptació entre part de la població, “amplia les competències del govern i del parlament, situa al poder executiu sota la responsabilitat del govern; el primer ministre, nomenat per el rei, ha de procedir del partit més votat en les eleccions; el rei perd la qualificació́ de “sagrat” , i el amazigh figura com la llengua oficial”. (Abdallah Tourabi, 2011). La figura del rei manté competències executives, té poders discrecionals en la religió i les forces militars.  Destacar que si bé aquesta Constitució dona molt de pes a la figura del primer ministre, les seves decisions han de ser ratificades pel Consell de Ministres, que queda sota la influència reial. Així doncs no s’arriba a una democràcia com les dels estats europeus que coneixem.

Cal tenir en compte a l’hora de fer-nos una imatge complerta del panorama polític marroquí que el cens electoral és molt reduït en les eleccions del 2012, comicis que legitimaran al Partit de la Justícia i el Desenvolupament, per fer-se un lloc en el govern, després de constància i esforç.

En el següent gràfic ens queda clar que Marroc no es considera Democràcia segons els criteris de 3 índexs reconeguts, i molt utilitzats, el Freedom House, Polity IV i el Democracy i Dictatorship.

•  Freedom House considera Marroc un Estat parcialment lliure des de 1990 a l’actualitat.Tot i que varien els valors durant aquestes 2 dècades, no hi ha canvis destacables.

• Pel que fa a l’índex Polity IV, observem un canvi el 1998, que passa de ser considerat dictadura, a una democràcia híbrida. S’explica amb la Constitució del 1996, que suposa un canvi significatiu tot i que no suficient per arribar a un model democràtic. Altres de no observables són al 2011, que el valor de l’ìndex passa de -6 a -4.

• L’índex Democracy dictatorship ha considerat sempre que Marroc és un estat dictatorial, al no complir el requisit sine qua non,  que obliga al poder executiu a estar a mans de persones electes directe o indirectament per la ciutadania. Al 2011 és quan ens plantejaríem si Marroc aconsegueix l’estatus de democràcia, però tot i que el 2011 el poder legislatiu l’obtindria el govern elegit segons unes eleccions competents, i el poder que manté el rei disminueix cedint gran part del poder executiu al govern, la figura del monarca encara exerciria competències executives. Per tant, des del moment que el rei, una figura no electe, manté potestats executives; no es compleix la condició anteriorment esmentada. Tampoc podem observar encara si hi ha alternança de poder sobre les noves regles constitucionals, i es podria complir o no aquest requisit. Ho veurem en les properes eleccions, l’octubre d’aquest 2016, data en què finalitza el mandat legislatiu de cinc anys.

	MARROC
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015

Freedom House
	Free
	Not free
	Partially Free

Polity IV
	Democracia
	Dictadura
	Anocracia

D-D Dataset
	Democracia
	Dictadura
	Type II

Cal posar sobre la taula si aquests índexs que segueixen una visió occidentalista prenent el model teòrics europeus o nord americans, són vàlides a tots els estats del món. S’aplicaria en estats islamistes? Solem oblidar que cada societat té unes característiques diferents, tot i que molts conceptes són universals, cal que els adeqüem a cada cas.