Redacció d’article de Blog: Croàcia

A la dècada dels 80, en ple procés de disgregació de la majoria de les entitats constitutives del país de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, va esclatar la guerra entre elles. En el cas de Croàcia, després de l’abandonament, junt amb Eslovenia, del conjunt de Iugoslàvia, es van formar diferents partits polítics i al 1990, es van convocar les primeres eleccions, de les quals en va sortir guanyador el partit Unió Democràtica Croata. Aquest era liderat pel nacionalista i antiserbi, Franjo Tudjman, que va basar la seva campanya en la independència i el nacionalisme acèrrim, fomentant  l’odi cap a Sèrbia i la resta d’estats de la federació. Poc a poc va alimentar al poble amb un discurs demagògic contra les aspiracions del seu rival Milosevic que volia formar la Gran Sèrbia.

Al maig, Tudjman crea una nova Constitució, en la qual estableix diversos canvis polítics, econòmics i socials, i entre aquests, va posar en dubte els drets de les minories serbies i bòsnies. A conseqüència de la seva aprovació, van sorgir moviments serbis en contra del Govern. El 7 d’octubre la seu del Govern fou atacada i el 8 d’octubre, Tudjman va declarar la independència total de Iugoslàvia.

Això va desencadenar la guerra entre Croàcia i Serbia, així com també amb Bòsnia. Aquesta guerra, anomenada Guerra dels Balcans, va durar fins l’any 1995.

Durant la guerra i els anys posteriors, Tudjman i el seu govern, varen ser elegits diverses vegades mitjançant eleccions lliures i competitives. Tot i així foren acusats de corruptes i autocràtics, i això va crear conflictes interns al partit aconseguint que alguns membres importants, com Mesik, van desertar del partit i crear-ne un de nou, que, anys després, i seguit de la mort de Tudjman, va guanyar les eleccions, primeres 100% democràtiques, essent així President i precursor de la total democràcia a Croàcia.

Segons l’indicador de democràcia Freedom House, totes les legislatures presidides per Tudjman, incloses les de la Guerra, qualifiquen Croàcia com “parcialment lliure” ja que garanteix a la ciutadania el conjunt de drets polítics que demana aquest indicador, com són , per exemple, unes eleccions lliures. Però no és el cas dels drets civils, ja que Tudjman no va respectar les minories, com va quedar patent a la guerra, i tampoc va respectar el dret a l’educació i la llibertat de religió. Un cop va arribar Mesik al poder (2000), es van restablir tots aquets drets, i com a conseqüència, Freedom House va concedir-li la titulació de “totalment lliure”

És similar la qualificació que rep de l’indicador Polity IV, que també considera que des de 1990 fins el 1999, durant les legislatures de Tudjman, no es considera un govern del tot democràtic. Es considera una anocràcia ja que gaudeix de diferents aspectes propis de la democràcia com la competitivitat i la apertura de les eleccions. El que no queda clar són els controls sobre el poder executiu i la transparència d’aquest, ja que els seus mandats es caracteritzaren per ser poc transparents i autocràtics. Com en el cas anterior, a partir de l’arribada de Mesik ja es considera una total democràcia a conseqüència de les mesures democràtiques que va aplicar abans esmentades.

L’últim indicador (Democracy-Dictatorship index) té una naturalesa binaria i per tant  segueix una línia de tendència molt clara, és a dir, no existeixen punts entremitjos. Així doncs aquest indicador qualifica Croàcia com una democràcia des de 1990, ja que compleix els quatre requisits necessaris que demana l’indicador D-D, inclosos els anys en els que Tudjman era al poder. És així ja que Tudjman, el seu govern i el parlament varen ser elegits diverses vegades  en unes eleccions competitives i sempre amb les mateixes normes electorals amb les que va arribar al poder. Evidentment com es també en els altres casos, a partir del 2000 fins a dies d’avui, Croàcia és considerada com a democràcia per aquest indicador.

És evident que avui en dia Croàcia és una autèntica democràcia, no només pel que diuen aquests indicadors, sinó que també perquè des de 2010 forma part de la Unió Europea, fet pel qual es requereix ser una democràcia estable i un Estat de Dret.