Redacció d’article
de Blog: Croàcia
A la dècada dels
80, en ple procés de disgregació de la majoria de les entitats constitutives
del país de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, va esclatar la
guerra entre elles. En el cas de Croàcia, després de l’abandonament, junt amb
Eslovenia, del conjunt de Iugoslàvia, es van formar diferents partits polítics
i al 1990, es van convocar les primeres eleccions, de les quals en va sortir
guanyador el partit Unió Democràtica Croata. Aquest era liderat pel nacionalista i
antiserbi, Franjo Tudjman, que va basar la seva campanya en la independència i
el nacionalisme acèrrim, fomentant l’odi
cap a Sèrbia i la resta d’estats de la federació. Poc a poc va alimentar al
poble amb un discurs demagògic contra les aspiracions del seu rival Milosevic
que volia formar la Gran Sèrbia.
Al maig, Tudjman
crea una nova Constitució, en la qual estableix diversos canvis polítics,
econòmics i socials, i entre aquests, va posar en dubte els drets de les minories
serbies i bòsnies. A conseqüència de la seva aprovació, van sorgir moviments
serbis en contra del Govern. El 7 d’octubre la seu del Govern fou atacada i el
8 d’octubre, Tudjman va declarar la independència total de Iugoslàvia.
Això va
desencadenar la guerra entre Croàcia i Serbia, així com també amb Bòsnia.
Aquesta guerra, anomenada Guerra dels Balcans, va durar fins l’any 1995.
Durant la guerra
i els anys posteriors, Tudjman i el seu govern, varen ser elegits diverses
vegades mitjançant eleccions lliures i competitives. Tot i així foren acusats
de corruptes i autocràtics, i això va crear conflictes interns al partit
aconseguint que alguns membres importants, com Mesik, van desertar del partit i
crear-ne un de nou, que, anys després, i seguit de la mort de Tudjman, va
guanyar les eleccions, primeres 100% democràtiques, essent així President i
precursor de la total democràcia a Croàcia.
Segons
l’indicador de democràcia Freedom House,
totes les legislatures presidides per Tudjman, incloses les de la Guerra, qualifiquen
Croàcia com “parcialment lliure” ja que garanteix a la ciutadania el conjunt de
drets polítics que demana aquest indicador, com són , per exemple, unes eleccions
lliures. Però no és el cas dels drets civils, ja que Tudjman no va respectar
les minories, com va quedar patent a la guerra, i tampoc va respectar el dret a
l’educació i la llibertat de religió. Un cop va arribar Mesik al poder (2000),
es van restablir tots aquets drets, i com a conseqüència, Freedom House va
concedir-li la titulació de “totalment lliure”
És similar la
qualificació que rep de l’indicador Polity IV, que també considera que des de
1990 fins el 1999, durant les legislatures de Tudjman, no es considera un
govern del tot democràtic. Es considera una anocràcia ja que gaudeix de
diferents aspectes propis de la democràcia com la competitivitat i la apertura
de les eleccions. El que no queda clar són els controls sobre el poder executiu
i la transparència d’aquest, ja que els seus mandats es caracteritzaren per ser
poc transparents i autocràtics. Com en el cas anterior, a partir de l’arribada
de Mesik ja es considera una total democràcia a conseqüència de les mesures democràtiques que va
aplicar abans esmentades.
L’últim indicador
(Democracy-Dictatorship index) té una naturalesa binaria i per tant segueix una línia de tendència molt clara, és
a dir, no existeixen punts entremitjos. Així doncs aquest indicador qualifica
Croàcia com una democràcia des de 1990, ja que compleix els quatre requisits
necessaris que demana l’indicador D-D, inclosos els anys en els que Tudjman era
al poder. És així ja que Tudjman, el seu govern i el parlament varen ser
elegits diverses vegades en unes
eleccions competitives i sempre amb les mateixes normes electorals amb les que
va arribar al poder. Evidentment com es també en els altres casos, a partir del
2000 fins a dies d’avui, Croàcia és considerada com a democràcia per aquest
indicador.
És evident que
avui en dia Croàcia és una autèntica democràcia, no només pel que diuen aquests
indicadors, sinó que també perquè des de 2010 forma part de la Unió Europea,
fet pel qual es requereix ser una democràcia estable i un Estat de Dret.

Bastant bé. Entres en matèria una mica tard i potser la primera i segona part es podien haver integrat millor -- es tractava sobre tot d'explicar la taula fent servir els elements necessaris sobre la historia del pais per justificar les diferentes observades. La primera part no està justificada fins que un no arriba a la segona part.
ResponElimina