Durant
els darrers anys, s’ha duit a
terme un debat de caràcter públic sobre el sistema polític dels paísos
d’América Llatina. A Piedras de Papel,
aquest article estudia el sistema polític de Venezuela, un cas paradigmàtic
del territori centro-Americà.
No
obstant, es parla poc sobre els estats on, una vegada establit un règim
democràtic, és necesari un periode d’estabilitat per tal de poder crear els
mecanismes i els procesos que assegurin
la permanència i la qualitat d’aquest sistema.
Per
observar un exemple d’aquest procés de consolidació de democracia, ens fixerem
en El Salvador. El país centro-americà,
de costa i amb una economia tradicionalment centrada amb el café, és l’estat més poblat (de forma relativa) d’Amèrica Central. Més
enllà dels aspectes geogràfics o econòmics, que sens dubte tenen influencia en
el règim polític, cal destacar que El Salvador ha viscut, desde la seva independencia
de l’estat Español a l’any 1824, dues guerres civíls, 4 cops d’estats i 3
dictadures.
En
un clar clima d’inestabilitat política, es va establir a l’any 1992 un govern
democràtic fruit de l’acord entre els diferents bandols de la guerra civil. Establim aquest punt com l’inici de la nostra investigació. Per poder analitzar el proces de consolidació
de democracia, cal primer demostrar que es tracta realment d’una democracia.
Els politòlegs (i pre-politòlegs) utilitzam una serie d’indicadors, reconeguts
majoritariament per la comunitat internacional, per tal de poder establir, de
la forma més objectiva posible, els criteris que defineixen aquest tipus de sistemes.
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
||
1990-1995
|
Parcialment Lliure
|
Democracia
|
Democracia
|
|
1995-2000
|
Lliure
|
Democracia
|
Democracia
|
|
2000-2005
|
LLiure
|
Democracia
|
Democracia
|
|
2000-2005
|
Lliure
|
Democracia
|
Democracia
|
|
Com es pot observar, els tres indicadors utilitzats defineixen el sistema de El Salvador com a democràtic, exceptuant el periode entre 1900 i 1995, que podem considerar com a periode de “transició”. Cal destacar que la guerra cívil va acabar al 1992, per tal pareix obvi que existeixin dubtes sobre el nivell de llibertats durant aquest periode.
Una
vegada confirmat que es tracta d’una democracia, anem a analitzar les
principals mancances del sistema Salvadorenc, en gran part compartides per les
recents democracies centro-Americanes.
·
La poca
independencia del Poder Judicial: Tot i què el poder judicial ha anat fent
camí cap a la seva total independencia, segons els diferents indicadors és
troba en una situació molt precaria. El sistema no ha pogut, fins a les hores,
actuar contra la gran onada de corrupció que s’ha produit en els darrers anys
(2008-). D’aquesta manera, Freedom House
defineix el sistema judicial del Salvador de la seguent manera “El sistema
electoral continua sent corrupte i inefectiu contra la corrupció, especialment
per aquells que tenen una posició privilegiada, ja sigui políticament, economicament
o institucionalment.” Podem determinar que la causa de la poca força del poder
judicial prové de la forta influencia que historicament han tengut diferents
grups (burgesia cafetera, grups eclesiatics..) en el funcionament polític i
judicial del país.
·
Gran
indexs de criminalitat. Segons l’informe “Carga Anual de Violencia Armada”
El Salvador és el país del món més violent. De forma comparada, hi trobam un
index d’homicidis superior per exemple a Iraq o Venezuela. L’inefectivitat del
sistema judicial conjuntament amb el gran volum de tràfic de drogues en base a
grups de criminialitat organitzats (màfies o bandes) provoca un index
d’homicidis pròxim als 11 per dia. La tasa es troba en una situació de
disminució desde 2008, encare que amb mesures clarament insuficients.
Nombre de Homicidis per any segons l’institut de
Medicina forense d’El Salvador. L’any 2011 no es publiquen dades. Gràfic
d’elaboració pròpia.
·
La
corrupció i els seus efectes sobre el funcionament del govern.. Tot i que
segons els Rankings internacionals pot semblar que la influencia de la
corrupció a El Salvador es baixa (obté 39 punts de 100 en el rànking de
transparencia internacional 0=gens corrupte 100=molt corrupte) cal analitzar
més profundament l’informe de Transparencia Internacional (2008) on s’exposa
que l’estat incompleix els tractats internacionals d’accés a l’informació
pública per part dels ciutadans. Destacar també les influencies del grups
d’interes predominants (especialment la burgesia cafetera i els grups eclesiastics)
en la decisions de l’executiu.
Amb
això, i observant la resta d’estats d’América Central, podem afirmar que
existeixen unes mancances comunes en el camí cap a una democracia plena. Així,
observam altes taxes de criminalitat a estats com Brasil o Hondures i el poder
judicial és feble en estats com Venezuela o Bolivia.
El
Salvador, amb 2 guerres civíls, 4 cops d’estat i 3 dictadures en els
darrers 200 anys, s’encamina cap a un sistema plenament democràtic amb les
característiques de la majoria d’estats d’Amèrica Central: un sistema electoral
consolidat, unes estructures polítiques cada vegada més definides pero baix l’influencia
d’uns grups d’interés que exerceixen una forta pressió i uns índexs de
criminalitat alts que no aconsegueixen, per voluntat o per incapacitat, ser
controlats per les forces polítiques.
Com va afirmar Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, "No existe un solo modelo de democracia, o de los derechos humanos, o de la expresión cultural para todo el mundo. Pero para todo el mundo, tiene que haber democracia, derechos humanos y una libre expresión cultural"
Com va afirmar Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, "No existe un solo modelo de democracia, o de los derechos humanos, o de la expresión cultural para todo el mundo. Pero para todo el mundo, tiene que haber democracia, derechos humanos y una libre expresión cultural"
