Algèria, una democràcia?

Des de 1992 Algèria té el mateix president. Tenir president i que a més aquest hagi estat escollit “democràticament” no és condició sine qua non de que sigui legítim, però aquesta qüestió la tractarem més endavant.

El 1991 El Front de Salvació fonamentalista Islàmic va guanyar les primeres eleccions de la vida parlamentària del país. Aquest fet va xocar amb l’exèrcit que va cancel·lar aquestes eleccions submergint el país es una guerra civil sagnant.

Tot i l’aspecte de democràcia, a Algèria resideix una essència de dictadura militar.  Aquest país ha viscut submergit sota una democràcia que no deixava als seus ciutadans ser lliures, una democràcia de façana, unes eleccions opaques.

Podem veure per exemple que segons l’índex Polity IV Algèria de 1995-2013 se l’ha classifia com a una anocràcia. Una característica d’aquesta classificació és que, aquests països,  acostumen a estar en un estat de forta violència permanent i sovint en transició entre diversos règims polítics. Observem clarament perquè Algèria gaudeix d’aquesta classificació ja que aquest país pateix fortes onades de violència ja sigui en guerra civil o per extremistes islàmics actualment.

Al 2001 la violència per militants islàmics va augmentar de manera exponencial i la minoria bereber, un poble del nord de l'Àfrica, va prometre varis protestes a gran escala.

A l’abril del 2004  Bouteflika va tornar a guanyar amb un  85 % dels vots. Aquest va declarar que es dedicaria a solucionar els problemes de les regions berebers de Kabylia, una regió muntanyesca, alliberar les dones de codis familiars restrictius i finalment la reconciliació verdadera nacional causada per la guerra civil. 

L’octubre del 2005 els algerians van aprovar un referèndum polèmic patrocinat pel president, la Carta sobre la Reconciliació de Pau i Nacional. El Govern algerià va plantejar la funció de la Carta com a necessària per passar pàgina de més d'una dècada de conflicte al país, polítiques dutes a terme pel president per tal de tornar a ser escollit ja que l’oposició dubtava que realment es duguessin a terme.

Al novembre del 2008 el Parlament va aprovar els canvis constitucionals que permetien al President Bouteflika recórrer a un tercer termini.

L’oposició va criticar el moviment ja que van acusar al president i al seu gabinet de dur a terme unes eleccions sense cap mena de legitimitat, caracteritzades de caciquismes. Tot i això Bouteflika va tornar a guanyar les eleccions l’abril del 2009 tenint més del 90% dels vots. Així es va trencar l’esperança de l’oposició de poder guanyar ja que fins i tot el primer partit va augmentar els seus vots respecte les altres eleccions.  

El 3 de setembre de 2012, el President Abdelaziz Bouteflika va nomenar Abdelmalek Sellal  primer ministre i les principals posicions del gabinet del govern van quedar intactes.

En els últims anys s’han pogut veure greus atacs a la població per part de militants islàmics;  per exemple, el 16 de gener de 2013 van segrestar dotzenes d’ostatges. El dia següent, el 17 de gener, tropes algerianes van assaltar el complexa i van atacar els segrestadors. El govern algerià va ser criticar per haver administrat malament la crisi.

El 13 de març de 2014, el primer ministre Abdelmalek Sellal va dimitir per controlar la campanya de reelecció del President Abdelaziz Bouteflika.

Finalment, El ministre d’energia Youcef Yousfi, polític, diplomàtic, físic, economista i professor algerià va ser designat primer ministre després de la renuncia de Abdelmalek Sellal, Bouteflika va ser reelegit a unes quartes eleccions l’abril del 2014 amb un 81% dels vots. L’oposició conduïda per Ali Benflis va desfiar a Bouteflika rebent un 12% dels vots. Aquests van declarar que hi havia hagut irregularitats series en les eleccions. 

A partir de tots aquests fets podem fer un petit repàs per la recent història d’aquest país, veient com segueixen submergits sota el que podríem anomenar com una democràcia aigualida.