El Salvador o la consolidació del sistema democràtic a Amèrica Central.

Durant els darrers anys, s’ha duit a terme un  debat de caràcter públic sobre el sistema polític dels paísos d’América Llatina.  A Piedras de Papel, aquest article estudia el sistema polític de Venezuela, un cas paradigmàtic del territori centro-Americà.

No obstant, es parla poc sobre els estats on, una vegada establit un règim democràtic, és necesari un periode d’estabilitat per tal de poder crear els mecanismes i els procesos  que assegurin la permanència i la qualitat d’aquest sistema.

Per observar un exemple d’aquest procés de consolidació de democracia, ens fixerem en El Salvador.  El país centro-americà, de costa i amb una economia tradicionalment centrada amb el café,  és l’estat més poblat (de forma relativa) d’Amèrica Central. Més enllà dels aspectes geogràfics o econòmics, que sens dubte tenen influencia en el règim polític, cal destacar que El Salvador ha viscut, desde la seva independencia de l’estat Español a l’any 1824, dues guerres civíls, 4 cops d’estats i 3 dictadures.  

En un clar clima d’inestabilitat política, es va establir a l’any 1992 un govern democràtic fruit de l’acord entre els diferents bandols de la guerra civil.  Establim aquest punt com l’inici  de la nostra investigació.  Per poder analitzar el proces de consolidació de democracia, cal primer demostrar que es tracta realment d’una democracia. Els politòlegs (i pre-politòlegs) utilitzam una serie d’indicadors, reconeguts majoritariament per la comunitat internacional, per tal de poder establir, de la forma més objectiva posible, els criteris que defineixen aquest tipus de sistemes.

		Freedom House	Polity IV	D-D Dataset
1990-1995		Parcialment Lliure	Democracia	Democracia
1995-2000		Lliure	Democracia	Democracia
2000-2005		LLiure	Democracia	Democracia
2000-2005		Lliure	Democracia	Democracia

Com es pot observar, els tres indicadors utilitzats defineixen el sistema de El Salvador com a democràtic, exceptuant el periode entre 1900 i 1995, que podem considerar com a periode de “transició”. Cal destacar que la guerra cívil va acabar al 1992, per tal pareix obvi que existeixin dubtes sobre el nivell de llibertats durant aquest periode.

Una vegada confirmat que es tracta d’una democracia, anem a analitzar les principals mancances del sistema Salvadorenc, en gran part compartides per les recents democracies centro-Americanes.

·      La poca independencia del Poder Judicial: Tot i què el poder judicial ha anat fent camí cap a la seva total independencia, segons els diferents indicadors és troba en una situació molt precaria. El sistema no ha pogut, fins a les hores, actuar contra la gran onada de corrupció que s’ha produit en els darrers anys (2008-). D’aquesta manera, Freedom House defineix el sistema judicial del Salvador de la seguent manera “El sistema electoral continua sent corrupte i inefectiu contra la corrupció, especialment per aquells que tenen una posició privilegiada, ja sigui políticament, economicament o institucionalment.” Podem determinar que la causa de la poca força del poder judicial prové de la forta influencia que historicament han tengut diferents grups (burgesia cafetera, grups eclesiatics..) en el funcionament polític i judicial del país.

·      Gran indexs de criminalitat. Segons l’informe “Carga Anual de Violencia Armada” El Salvador és el país del món més violent. De forma comparada, hi trobam un index d’homicidis superior per exemple a Iraq o Venezuela. L’inefectivitat del sistema judicial conjuntament amb el gran volum de tràfic de drogues en base a grups de criminialitat organitzats (màfies o bandes) provoca un index d’homicidis pròxim als 11 per dia. La tasa es troba en una situació de disminució desde 2008, encare que amb mesures clarament insuficients.

Nombre de Homicidis per any segons l’institut de Medicina forense d’El Salvador. L’any 2011 no es publiquen dades. Gràfic d’elaboració pròpia.

·      La corrupció i els seus efectes sobre el funcionament del govern.. Tot i que segons els Rankings internacionals pot semblar que la influencia de la corrupció a El Salvador es baixa (obté 39 punts de 100 en el rànking de transparencia internacional 0=gens corrupte 100=molt corrupte) cal analitzar més profundament l’informe de Transparencia Internacional (2008) on s’exposa que l’estat incompleix els tractats internacionals d’accés a l’informació pública per part dels ciutadans. Destacar també les influencies del grups d’interes predominants (especialment la burgesia cafetera i els grups eclesiastics) en la decisions de l’executiu.

Amb això, i observant la resta d’estats d’América Central, podem afirmar que existeixen unes mancances comunes en el camí cap a una democracia plena. Així, observam altes taxes de criminalitat a estats com Brasil o Hondures i el poder judicial és feble en estats com Venezuela o Bolivia.

El Salvador, amb   2 guerres civEl Salvador, amb    erres civa dma d'a sdicial es feble en estats com Venezuela ) en la decisions de l'ides per les recents demoíls, 4 cops d’estat i 3 dictadures en els darrers 200 anys, s’encamina cap a un sistema plenament democràtic amb les característiques de la majoria d’estats d’Amèrica Central: un sistema electoral consolidat, unes estructures polítiques cada vegada més definides pero baix l’influencia d’uns grups d’interés que exerceixen una forta pressió i uns índexs de criminalitat alts que no aconsegueixen, per voluntat o per incapacitat, ser controlats per les forces polítiques. 
Com va afirmar Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, "No existe un solo modelo de democracia, o de los derechos humanos, o de la expresión cultural para todo el mundo. Pero para todo el mundo, tiene que haber democracia, derechos humanos y una libre expresión cultural"