És Bolívia una democràcia?

Bolívia, políticament parlant, és un estat plurinacional i descentralitzat amb autonomies que es divideix en nou departaments. Després d’una dècada de neoliberalisme (des de 1990) i en mig d’una crisi orgànica del sistema polític que va desacreditar els partits tradicionals, el MAS i Evo Morales van arribar al poder el 18 desembre de 2005. Amb el 54% dels vots, la candidatura de Morales va suposar l’obertura d’un procés conflictiu de reordenació institucional i profundes reformes estatals que dura encara fins avui en dia.

Morales, actual president de Bolívia, és la millor  representació d’un ampli bloc social, entre ells els indígenes i s’ha convertit en un símbol polític pel país. Prenent com a guia els índexs de Freedom House, Polity IV i Democracy and Dictatory es classificarà el règim polític Bolivià.

Freedom House

Freedom House és un índexs (1-7) que es basa en dos aspectes principals per tal de classificar un país com a “lliure” (1-2,5),  “parcialment lliure”(3-5) o “no lliure” (5,5-7). Aquest dos aspectes són els drets polítics i els drets civils. És l’únic dels tres índex que té en compte els drets civils.

Segons aquest índex, Freedom House classifica Bolívia com a país “lliure” fins al 2002 i “parcialment lliure” del 2003 fins ara, com es veu en la taula de sota. Això és degut al mal funcionament del govern a causa de la corrupció i als conflictes que generen inestabilitat política i inseguretat als ciutadans, a part de les dures repressions per part del govern.

Pel que fa als drets polítics, l’índex de percepció de la corrupció ha pujat 15 punts des del 2004 i és l’aspecte que més avergonyeix els ciutadans. L’any 2015 unes 200 persones van ser processades per corrupció. No és el primer cas de corrupció del govern de Morales però sí que és l’ocasió en que les organitzacions pròximes al partit s’han vist més esquitxades.

Pel que fa als drets civils, referent a la llibertat d’expressió i els drets individuals, cal fer referència a la Guerra de l’aigua, la Guerra del Gas i la crisi política de 2008 per entendre, entre altres causes, perquè Freedom House classifica Bolívia com a “parcialment lliure” des del 2003. En la Guerra de l’aigua (2000) el govern va reprimir les protestes. Aquest fet va evidenciar una pèrdua estatal del monopoli de la força, que havia sigut insuficient davant de la resistència popular. Finalment, l’any 2008 hi va haver una crisi política que va desembocar en un estat d’excepció a Pando, on hi va haver una matança de 30 camperols partidaris de Morales davant la passivitat de la policia.

Polity IV

Aquest és un altre índex que es basa en sis aspectes relacionats amb la manera com l’executiu és escollit, l’existència de controls i límits que se l’hi posen i algunes característiques pròpies de la competició política. Aquest índex va del -10 al 10, sent les puntuacions negatives escala de grisos de règims autoritaris i els positius de democràcies. El punt feble d’aquest índex és que no té en compte els drets civils.

Aquest índex situa Bolívia com una democràcia fins al 2008 i com a una anocràcia a partir del 2009. Aquest fet és degut a que els límits del poder executiu cada vegada es troben més difuminats, ja que l’any 2009 es va fer una reforma de la constitució, que establia com a màxim dos mandats per persona, per tal que Morales es pogués presentar per tercer cop consecutiu. Tot i que en teoria era l’última vegada que Morales es presentava com a candidat de MAS a les eleccions, s’està fent campanya per tornar a reformar la constitució i que es pugui tornar a presentar el 2019. Morales, amb nou anys, és el president llatinoamericà que porta més temps al poder.

D-D Dataset

Finalment, aquest índex creat per Przeworski (i altres) es tracta d’una classificació de mínims que ens permet determinar si un país és una democràcia o una dictadura en funció de quatre regles. Aquestes regles són que el primer ministre i el poder legislatiu han de ser escollits en unes eleccions, que hi hagi pluralisme polític i que hi hagi alternança en el poder després de dues legislatures. Aquest índex tampoc té en compte els drets civils.

D’acord amb aquestes regles, a partir de 2005 es classifica Bolívia com a “cas dubtós” perquè no es compleix la condició d’alternança. Evo Morales porta guanyant les eleccions amb majoria absoluta des del 2005 (en porta tres seguides), tot i que havia aparegut en les eleccions del 2002. Com que porta més de dues legislatures seguides i no ha perdut mai encara es classifica com a cas dubtós perquè podria ser un indici que es tracta d’un règim de partit hegemònic on l’alternança no té lloc perquè no és possible. Tot i això, també es podria considerar que es tracta d’una democràcia on l’executiu és escollit repetidament per la seva popularitat i que en cas de perdre les eleccions abandonaria el càrrec.

Júlia Massagué Castells