És Sud-àfrica una democràcia?

Després de més de quaranta anys de discriminació racial emparada per lleis promulgades a tal efecte, el 1989 fou nomenat president de la República Sud-africana, Frederik de Klerk. Des d’aquell moment i gràcies a la resistència i pressió per part de diversos moviments anti-segregacionistes, es començaren a adoptar una sèrie de reformes polítiques encaminades a la superació de l’apartheid que es consideraren ja necessàries amb una majoria de negres que fins a la data, ja representaven tres quartes parts de la població sud-africana.

Però és Sud-àfrica una democràcia? I sí es així, des de quan ho és? El cert és que no s’ofereix una resposta homogènia a aquestes dues qüestions per part de les tres formes de classificació dels règims polítics que es proposen a continuació. L’objectiu, per tant, és intentar donar una explicació a aquestes preguntes des de diferents punts de vista tenint en compte els mètodes i estàndards que s’apliquen a ‘Freedom House’, ‘Polity IV’ i ‘D-D Dataset’.

El 2 de febrer 1990, el govern de F. De Klerk, va legalitzar el Congrés Nacional Africà i altres formacions polítiques d’esquerra. Deu dies després, Nelsol Mandela va ser alliberat després d’haver passat vint-i-set anys a la presó. Aquell mateix any, a més, el CNA va decidir renunciar a la lluita armada per buscar negociacions amb el govern. El 1991, es signà l’Acord Nacional de Pau, que suposà el primer acord pluripartidista del país i comença a prendre sentit la idea de crear un Govern provisional. S’inicien per tant, mesures explícites encaminades a un procés democràtic.

A partir de l’any 1992, l’informe anual de ‘Polity IV’ deixa de classificar el país com una anocràcia (definició proposada per Monty G. Marshall i Benjamin R. Cole del Center for Systemic Peace: 21) per catalogar el seu sistema de govern com a democràcia. Durant aquell any, el Govern provisional declara l’inici d’una nova Sudàfrica no racista, no sexista i democràtica, posant-se d’acord el Partit Nacional i el CNA en temes com a presos polítics, armes i acció col·lectiva. No obstant aquests avanços, ‘Freedom House’ no classifica Sud-àfrica com un estat lliure fins el 1994 quan es promulga la Constitució Provisional i es produeixen les primeres eleccions en que s’aplica el dret al sufragi universal. Fins al moment, molt probablement degut a la inexistència d’oposició política, ‘D-D Dataset’ no considera Sudàfrica com una democràcia.

Freedom House
Polity IV
D-D Dataset
	1990	1991	1992	1993	1994	2004	2007	2009	2014	2015

Elaboració pròpia a partir de dades de 'Freedom House', 'D-D Dataset' i 'Polity IV'

Des d’aquell moment, el Congrés Nacional Africà ha guanyat totes les eleccions amb majoria absoluta sense que hi existís possible competitivitat ni alternança de partits al govern. Tot i així, el partit  no ha estat fora de les crítiques ja que el 2007, els seu líder i actual president de l’estat, Jacob Zuma, ha estat processat per corrupció i frau. A més, altres publicacions d’índexs de democràcia com la de l’any 2011 de Mo Ibrahim Index of African Governance (2011 Report) afirmen que s’està produint un decreixement significatiu a les puntuacions d’estat de dret, responsabilitat i participació. Altres informes com el de 2012 de Human Rights Watch afirmen que el país continua lluitant contra la corrupció, l’augment de les desigualtats socials i econòmiques i el debilitament de les institucions estatals fruit dels qüestionats nomenaments de càrrecs polítics i l’existència d’un partit únic dominant que constitueix un obstacle pel desenvolupament d’una democràcia sud-africana madura.

La llibertat d’expressió i de premsa estan protegides a la Constitució i en general, són respectades a la pràctica. No obstant, algunes lleis de l’era de l’Apartheid i la Llei Antiterrorisme del 2004, permeten a les autoritats restringir la realització de fotos, gravacions o presentació d’informes sobre les forces de seguretat, presons o qualsevol altre lloc o institució considerades importants per “l’interès nacional”. El significant és que, en aquests últims anys ha augmentat aquest nombre de llocs restringits i s’estimen que actualment són més de dos-cents. A aquest fet se l’afegeix les contínues denuncies de pressió política i econòmica als mitjans de comunicació i l’assassinat del periodista freelance Michael Tsele el 2014.

En conclusió, Sudàfrica ha guanyat en drets i llibertats des del 1994 però actualment corre el risc d’entrar en un espiral antidemocràtic del que seria molt difícil sortir.



**************************************
Plantilla Gráfico

**************************************

Mª Camila Palma